L'adeu!

Després d'un període de treballs, continguts, debats, etc. acabem aprenent que encara no sabem res; quan parlem del res ens referim que encara ens queda molt per endavant qui sap que passarà demà o l'any vinent, pel que fa a l'avui podem dir l'avenç que hem realitzat tant com a persones com a professionals de l'educació.

Wert i la seva llei ens ha marcat aquest últim temps, però també hem aprés que es el que no volem i si de veritat ho desitgem hem de lluitar per les nostres idees. Som pocs, molt pocs, però si no ens movem això mai canviarà!

Us desitjo de veritat que aquest sigui l'inici i que ens tornem a veure aviat!

I si somiem?

En les sessions de laboratori se'ns va proposar la idea de somiar, somiar de manera educativa i crear el nostre sistema educatiu, aquell que respongui a les necessitats que ens trobem dia a dia a les aules. Es un treball que hem realitzat per grups aleatoris en el qual ha prioritzat el dialeg com a etratègia comunicativa.
En un primer moment va ser molt curios i interessant, ens va motivar la idea de no tenir limits a l'hora de somiar i crear; hi havia moltes idees globals, aspectes que ens agradaria canviar, però realment no sabiem la magnitud de l'esforç necessari i la implicació de diversos àmbits que haviem de tenir en compte.

Aquest tipus de tasca ha fet que posesim en comú les idees i realment totes les sessions s'han convertit en grans debats entre nosaltres; ha estat molt motivant i a la vegada ens hem adonat de la falta de temps ja que els debats s'anaven engrescant i no hem pogut abordar tots els aspectes necessaris per completar tot el sistema.

Els Pecha-Kucha

Fa uns dies varem realitzar les presentacions de les propostes en les que treballavem tota la classe van sorgir diversos projectes interessants. Va ser una classe molt dinàmica en la que varem valorar els projectes i elegir-ne un.

D'entre tots els treballs a banda del nostre que no podiem escollir, hem va semblar molt interessant la proposta anomenada "Bating", aquesta tracta el baix nivell de angles al batxillerat; es un problema real que està succeint i no se li està posant remei ja que cada vegada la situació empitjora.

Aposten per un canvi metodològic i que hi hagi un reciclatge del professorat, es molt bona proposta però realment com verifiquen que el professorat es vagi reciclant? proves externes cada cert temps? Es un treball molt interessant ja que la problematica que tracta necessita una solució inmediata no pot ser que estiguem a la cua d'Europa també en aquest cas.

Com podrem sortir fora del nostre país a treballar si no som capaços de comunicar-nos? portem molts anys d'escolarització treballant la llengua anglesa com a llengua extrangera, que esta passant per a que no obtingui resultats? més pràctica com diu "Bating" més listening i speaking i no tants llibres d'activitats mecàniques que l'únic que aprens es la lógica i la rutina.

VINCLES

Entenem la participació família-escola com el mecanisme mitjançant el qual, les famílies s’involucren i en formen part, d’alguna manera, en la quotidianitat del centre escolar. Aquest tipus de participació es considera molt enriquidora en tant que serveix per cercar solucions i aconseguir millores que repercuteixin en tot el centre educatiu, considerant la qualitat educativa con el seu objectiu principal. Aquest tipus de participació, doncs, es pot portar a terme organitzant-se i treballant els següents aspectes:

• La col·laboració en activitats educatives escolars, extraescolars o culturals que es facin al centre.
• Promoció d’ activitats de formació per a pares i mares.
• Anàlisi del Projecte Educatiu del centre i proposta de millores.
• Obtenció d’ informació actual de la vida al centre, dels llibres de text i els materials didàctics adaptats.   Participació en la realització de la Memòria final del Centre

Tot i que el context en el qual estem actualment no afavoreix aquesta col·laboració de la que parlem entre la familia i l'escola, es un factor essencial a la comunitat educativa. La familia ha de compartir una serie d'aspectes i bases amb l'educació escolar per a que no comporti problemes de desenvolupament als alumnes.

Així, la participació de les famílies a les escoles no només resulta necessària, sinó que nombrosos estudis certifiquen els beneficis que suposen per a la comunitat educativa.

VINCLES es un projecte que obta per donar resposta a aquesta necessitat de crear un vincle en la comunitat educativa Alumne-Escola- Familia. Aquesta proposta té com a àmbit d'incidencia la qualitat de l'educació i la equitat d'aquesta.

La proposta consisteix en crear un grup d'investigació que primerament estudiará i revisará els estudis de PISA, relacionats amb els index de participació de les families a les escoles públiques de diferents països de la unió europea. En acabar realitzaran una recerca de països referents en aquest àmbit tenint en compte els factors que siguin similars als d'Espanya i que el paper de les families sigui actiu pel que fa a la participació; es farà una revisió bibliogràfica de com duen a terme aquesta participació i es realitzara una observació i analisis del marc legal dels països escollits per una bona practica de la participacio de les families a l'escola, i del marge de maniobra que tenim a catalunya (LEC)per impolementar una proposta adaptada. Sabemos que la lei apoya la idea de participaión de las famílias en la vida y cultura escolar.

Posteriorment s'escolliran dues propostes i s'estudiaran les metodologies utilitzades als altres països incloent una observació durant un temps "insitu", en acabar es retornaria a Espanya intentant adequar aquesta metodologia al nostre context.


Es una proposta que dona resposta a una sutuació real i que no es treballa com es deuria, la millora de la qualitat de l'educació està a les nostres mans!

Què més s'ha d'aguantar?

Detienen a una joven de 14 años por agredir a su profesora con un lápiz

MÁLAGA, 11 May. (EUROPA PRESS) -

"Agentes de Policía Nacional detuvieron a una menor de 14 años por la supuesta agresión a su profesora en un centro docente de Málaga capital, al, presuntamente, punzarla con un lápiz, provocándole heridas. Los hechos sucedieron el pasado día 2 de mayo.

 Los investigadores han concluido que sobre las 10.00 horas, la profesora pidió a una de sus alumnas de segundo curso de Enseñanza Secundaria Obligatoria que recogiera un papel del suelo, según han informado desde la Comisaría Provincial de la Policía Nacional. 

La alumna, de 14 años, "la emprendió a empujones con la docente para después punzarla con un lápiz provocándole lesiones en presencia del resto de alumnos", según han precisado este sábado las mismas fuentes, a través de un comunicado.

 Los agentes localizaron y detuvieron a la estudiante a las 18.00 horas del mismo día de los hechos como presunta autora de un delito de atentado a agente de la autoridad y de una falta de lesiones. Así, se informó y se dio cuenta a la Fiscalía de Menores de estos hechos.

Desde la Policía Nacional han recordado que este cuerpo realiza charlas coloquio dentro del Plan Director para la Mejora de la Convivencia y Seguridad Escolar con el objetivo de luchar contra todas las formas de violencia en el ámbito educativo"

Dresprés de veure noticies com l'anterior, crec que no haurien d'haver-hi dubtes quan es demana que hi hagi un canvi, un canvi en el que el professor no sigui menyspreat i tingui el poder necessari per a que aquest tipus de situacions no es donguin. La societat, com ja sabem, està en canvi constant i per això ens hem d'anar adaptant, però no en tot; ho sento però, no vull pensar que aquestes situacions es normalitzin, els pares han de donar suport als mestres i aquests haurien de ser respectats com a tal, però si ni tan sols els pares dels menors tenen aquest reconeixement de poder com pretenem que ho tinguin els nens i nenes?

De la lliberat al llibertinantge hi ha un pas, es una linea molt feble que s'està creuant; no pot ser que visquem segons els hi sembla els menors, aquest no es el seu lloc. Per tant, considero que es important a part de canvis educatius, que ja sabem que son necessaris, canvis a nivell familiar; les families han de participar en l'educació dels seus fills i saber quins son els limits. No pasa res si el nen plora quan no li comprem la joguina, aquest es el primer pas si volem que no acabin realitzant actuacions d'aquesta mena.

.

La LOMCE un pas enrrere?

Darrerament hem tingut l’oportunitat d’assistir a una conferencia en la que es parlava de la nova reforma educativa que es vol implementar a Espanya; aquesta exposició va començar amb la pregunta de si realment era necessari o no una reforma educativa en el nostre país.

Una de les ponents va exposar que fer una reforma era necessari, una que fos definitiva i que perdurés, i no petites reformes que intenten es anar aguantant en el temps; un exemple que podríem posar es el de la bici quan una roda es punxa  li anem posant pegats i més pegats encara que sabem que no duraran gaire, la solució que hauríem de fer es canviar la roda; doncs això es el que passa amb l’educació, sempre posant pegats que finalment no arriben a arreglar res. Argumenta que segons PISA els països que obtenen majors resultats son aquells que tenen unes lleis educatives antigues a les que se les va sumant articles per adequar-les a l’actualitat.

Aquí a Espanya no hi passa, cada dos per tres s’està canviant la llei educativa, la ponent expressa que aquests canvis no competeixen directament a l’educació sinó que amb la LOMCE es vol obtenir un control ideològic de la societat.

Com pot ser que una reforma educativa no millori l’educació sinó que la empitjora? Aquesta es una de les preguntes que em van sorgint.

Enric Prats en canvi, donant d’exemple a França exposa que es necessita una major implicació de la societat en l’educació, un compromís social. Llavors, entenem que cap dels dos ponents està d’acord amb la LOMCE, però continuem analitzant aquesta reforma educativa.

Parla d’entitats privades, per tant deixa de banda a les famílies i estudiants, si la escola es qui escull als alumnes segons les qualificacions d’aquests el que es fa es fomentar la competitivitat entre alumnes. Es privatitzaran els dos cicles d’educació infantil i batxillerat, per tant les famílies hauran de pagar per a que els seus fills estiguin estudiant. On està l’educació pública? On està el dret a l’educació? Sembla que ja no hi es. A més a més es realitzaran revalides al final de la primària, secundaria i del batxillerat.

Es curiós aquesta llei que pretén avançar, sí però cap a la banda més conservadora, en la que l’escola passa a ser un servei ja que no hi ha barrera entre públic i privat.

El col·lectiu neoconservador opta per un currículum basic, descentralitzat on hi hagi una especialització dels centres. Les avaluacions son un pilar en aquest col·lectiu ja que s’elimina la confiança i el poder del professorat.

També trobem els populistes autoritaris que introdueixen la religió com a obligatòria, ja no es una elecció, la religió es necessària. A més a més introdueixen a la classe mitja professional, aquests creuen que traient als estudiants més dolents de les aules els seus fills aprendran més, per tant estan optant per una segregació que elimina la participació.

No només això, aquesta reforma pretén ser segregadora de sexes, tornem a veure indicadors molt conservadors en aquesta reforma, serà cosa nostra?

Un dels conferenciants intervé comenta que es un model nostàlgic, que torna a un model per assignatures sense plantejar un curriculum integrador.

Hi ha possibles alternatives a la LOMCE?

En la conferencia es parla de frenar el procés, una de les alumnes opina que una vaga indefinida amb processos de debat i reflexió seria l’adequat.

Per l’altra banda el docent Ibernon mostra el seu desacord amb la idea de la vaga; comenta que la llei no es pot parar perquè el PP te la majoria absoluta, per lo tant ell exposa que s’ha de lluitar contra la privatització (l’educació és un dret no un servei), lluitar per evitar una cursa d’obstacles (obstacles= avaluacions constants per als alumnes), lluitar contra els dogmes religiosos, per aconseguir una educació no sotmesa a interessos econòmics, contra l’increment de les tases universitàries i de formació professional.

Per finalitzar Enric parla dels canvis més importants a realitzar com son els ritmes escolars i els horaris, depurar continguts, un canvi en la metodologia i en la formació dels professionals de l’educació.

I com podrem lluitar si no la podrem parar?

Horari Escolar... una broma?

Desprès d'haver estat treballant a classe els horaris escolars de diferents països que formen part de la Unió Europea considero que hem de fer-nos un gran plantejament; dediquem moltes hores lectives que després en  els estudis no donen resultat.

Podem indagar i buscar diferents ítems que ens duran fins a la causa primera d'aquest fracàs, la qüestió està en que sembla que no es vol veure aquesta problemàtica pel que fa als horaris. En Espanya no només gaudim d'aquestes hores lectives sinó que quan acaba la jornada els alumnes tornen a casa i han de posar-s'hi un altre cop a fer un munt de deures per l'endemà.

Parlem de pedagogia, aquesta s'ha d'aplicar sembla ser perquè es molt necessaris per a gaudir d'una educació d'equitat i qualitat, però i si no escoltem a aquests professionals? si seguim per la vessant més fàcil en comptes de fer un esforç per canviar no només estadístiques sinó el futur?

Educació per a la ciutadania

En la última classe vam iniciar els seminaris en les que analitzarem i comentarem diversos documents. En aquesta primera sessió hem treballat l'informe "Citizenship Education in Europe" de EURYDICE; aquest document es un informe comenta i explica la situació de l'Educació per a la Ciutadania a Europa. Treballar aquest document va ser revelador ja que  vam poder comparar la situació dels diversos països europeus amb la situació d'Espanya.

Avui dia pel que fa l'Educació per la Ciutadania en el nostre país es contempla com a una assignatura especifica i a la vegada es treballa també de manera transversal al llarg de l'educació; en aquesta assignatura es treballa la implicació dels alumnes amb la societat i context que els envolta, no només es treballa la participació sinó que també preten educar en valors oferint una serie d'habilitats i actituds concrets per a la formació de ciutadants compromesos amb la societat. Personalment jo no he treballat aquestes assignatures i penso que haguès estat molt bé poder realitzar-la ja que es una assignatura diferent que intenta crear un sentiment de pertinença a la localitat.

Amb aquest informe vam poder observar i determinar com una de les tendències es deixar de nacionalitzar la visió europea, és a dir, no adaptar la visió europea a Espanya sinó que es el país el que s'adapta a Europa. Encara que sembla que per un moment no anem a la cua de tot, sembla que ara amb la LOMCE tot canviarà i no per anar en davant sinó al contrari en molts aspectes i pel que fa a l'educació per a la ciutadanía no podia ser menys; en aquest aspecte la LOMCE pretén eliminar aquesta assignatura i els continguts es treballaran a "religió" i ""valors culturals i socials".

No us recorda a res? es anar enrrere i tornar al franquisme, I tot el que hem avançat? hem fa vergonya aquesta proposta, s'està llençant a la brossa anys i anys de lluita i treball; aquesta assignatura es necessaria dona la oportunitat d'educar en valors comuns als alumnes, els fa particeps de la seva realitat posant als discents en situacions reals de la comunitat, intenta formar als nens per a que siguin persones autonomes i capaços de ser critics; com es possible que aquest ministre sigui capaç de plantejar aquesta llei?

Perquè Finlàndia?

Finlàndia està considerada, segons l'enquesta internacional PISA, com el millor sistema educatiu. Perquè Finlàndia i no Espanya? va més enllà del que e pugui ensenyar als alumnes, després d'haver llegit l'article de Lluis Torrent: ¿Por qué Finlandia tiene el mejor sistema educativo del mundo? en unitedexplanations; podem comentar que a Finlàndia l'educació es un aspecte primari i és més, es una peça clau a la que ja des del nucli familiar se li dona una gran importància.


 El sistema educatiu que presenta fa que els alumnes acabin l'educació formats per adaptar-se en un entorn canviant. Un dels factors fonamentals d'aquest èxit, es la figura del professor, aquest es valorat i respectat com a tal es per aquest prestigi que molts estudiants volen encaminar el seu futur en aquesta professió; només un 10% aconsegueix entrar en les facultats, es per això que només entren els aspirants amb les notes més elevades. La carrera de magisteri té una durada obligatòria de 5 anys a banda dels tres anys universitaris estan obligats a fer-ne dos més de màster d'especialització, en canvi la d'Espanya només es necessita la carrera universitària.


 La figura del professor es tan important que no nomé donen classe sinó que moltes persones s'apropen a ells per demanar-los consells. Si ho comparem amb Espanya observem com clarament avui dia la figura del professor està molt desvaloritzada, no se'ls hi dona el suficient suport, respecti i autoritat necessària per educar als diferents alumnes.



 Aquesta es una de les principals diferencies que hi trobem. En el sistema educatiu filandes l'escolarització es fa als set anys, més tard que altres països aquesta decisió prové de que es a partir dels set anys quan el nen té desenvolupada la maduresa intel·lectual suficient per assimilar i comprendre les informacions necessàries. També es on els nens tenen menys hores lectives que en altres països, argumenten que els nens han de jugar el màxim de temps possible i seguint en aquesta linea els deures que tenen a casa són molt pocs. Els mestres no es limiten a transmitir la informació sinó que li donen més importància a aprendre a pensar, les classes son un debat obert on els professors fomenten la participació dels nens.


No només aixó sino que el professor està obligat a anar innovant i renovant les classes i els metodes d'ensenyament. L'autonomia dels centres educatius té la visió de que l'educació ha de ser gratuita i igual per a tots.

 Pel que podem observar hi ha diversos factors que diferencien el sistema educatiu filandes i l'espanyol no nomès en la seva estructura que mostrarem a continuació sinó també en els valors i el sentit que se li dona a l'educació; si segons les proves PISA el model filandes dona millors resultats, nosaltres no hauriem de canviar la visió de l'educació ? on arrivarem si els nostres nens no comprenen el sentit i la importancia de l'educació? el primer que hauriem de canviar no hauria de ser la visió en el nucli familiar?




 

La educació d'avui i la d'ahir...

Parlant amb la generació que va ser educada als anys 60 i contrastant-la amb la d'avui dia hi ha diverses qüestions a valorar. Primerament no només els pares, que són els més próxims d'aquell moment tenia, sinó amics seus i gent més gran tots van comentar-me lo important que era el respecte al professor; en aquells anys el professor era una figura d'autoritat i els pares estaven al seu costat, m'han comentat exemples en els que si et castigava el professor quan arrivaves a casa els pares també et castigaven sense preguntar que havia passat; la confiança posada en el professorat de l'educació dels nens, era cega i valuosa. No com ara que el professor s'ha convertit en una joguina, els nens son el centre d'autoritat, per així dir-ho; ell amenaça, insulta i imposa la seva propia llei ja que es veu amparat per la protecció dels seus pares, en canvi el professorat es veu cada cop més aïllat sense reforç. Una frase que em van comentar va ser: "La letra con sangre entra" aquest era el lema que hi havia quan aquesta generació estudiava, i tots han estat d'acord en que no era la millor manera, però que no tot era dolent en aquella època, creuen que el respecte a la figura d'autoritat i que els professors anessin en la mateixa direcció que els pares son valors molt importants que avui dia no hi son i haurien de tornar. Personalment crec que son dos estils d'educació molt diferents que un era molt autoritari i per intentar canviar aquest estil s'ha passat a l'altre extrem. Es normal i entenc que la generació dels 60 volen que els seus fills no pateixin pel que han passat ells, però no s'han d'oblidar que no pot ser que els nens siguin els que decideixin tot ja que son menors, no formats i necessiten eines per construir el seu camí i pensament. Si els hi donem el poder de manar ells mirararn pel seu interès inmediat no pel que li convé. Considero que hi ha olt que canviar hi han aspectes que pot ser caldria recuperar, però son dos moments diferents, que no es poden comparar. A continuació podreu observar una fotogràfia que escenifica el que hem estat comentant.