Perquè Finlàndia?

Finlàndia està considerada, segons l'enquesta internacional PISA, com el millor sistema educatiu. Perquè Finlàndia i no Espanya? va més enllà del que e pugui ensenyar als alumnes, després d'haver llegit l'article de Lluis Torrent: ¿Por qué Finlandia tiene el mejor sistema educativo del mundo? en unitedexplanations; podem comentar que a Finlàndia l'educació es un aspecte primari i és més, es una peça clau a la que ja des del nucli familiar se li dona una gran importància.


 El sistema educatiu que presenta fa que els alumnes acabin l'educació formats per adaptar-se en un entorn canviant. Un dels factors fonamentals d'aquest èxit, es la figura del professor, aquest es valorat i respectat com a tal es per aquest prestigi que molts estudiants volen encaminar el seu futur en aquesta professió; només un 10% aconsegueix entrar en les facultats, es per això que només entren els aspirants amb les notes més elevades. La carrera de magisteri té una durada obligatòria de 5 anys a banda dels tres anys universitaris estan obligats a fer-ne dos més de màster d'especialització, en canvi la d'Espanya només es necessita la carrera universitària.


 La figura del professor es tan important que no nomé donen classe sinó que moltes persones s'apropen a ells per demanar-los consells. Si ho comparem amb Espanya observem com clarament avui dia la figura del professor està molt desvaloritzada, no se'ls hi dona el suficient suport, respecti i autoritat necessària per educar als diferents alumnes.



 Aquesta es una de les principals diferencies que hi trobem. En el sistema educatiu filandes l'escolarització es fa als set anys, més tard que altres països aquesta decisió prové de que es a partir dels set anys quan el nen té desenvolupada la maduresa intel·lectual suficient per assimilar i comprendre les informacions necessàries. També es on els nens tenen menys hores lectives que en altres països, argumenten que els nens han de jugar el màxim de temps possible i seguint en aquesta linea els deures que tenen a casa són molt pocs. Els mestres no es limiten a transmitir la informació sinó que li donen més importància a aprendre a pensar, les classes son un debat obert on els professors fomenten la participació dels nens.


No només aixó sino que el professor està obligat a anar innovant i renovant les classes i els metodes d'ensenyament. L'autonomia dels centres educatius té la visió de que l'educació ha de ser gratuita i igual per a tots.

 Pel que podem observar hi ha diversos factors que diferencien el sistema educatiu filandes i l'espanyol no nomès en la seva estructura que mostrarem a continuació sinó també en els valors i el sentit que se li dona a l'educació; si segons les proves PISA el model filandes dona millors resultats, nosaltres no hauriem de canviar la visió de l'educació ? on arrivarem si els nostres nens no comprenen el sentit i la importancia de l'educació? el primer que hauriem de canviar no hauria de ser la visió en el nucli familiar?




 

La educació d'avui i la d'ahir...

Parlant amb la generació que va ser educada als anys 60 i contrastant-la amb la d'avui dia hi ha diverses qüestions a valorar. Primerament no només els pares, que són els més próxims d'aquell moment tenia, sinó amics seus i gent més gran tots van comentar-me lo important que era el respecte al professor; en aquells anys el professor era una figura d'autoritat i els pares estaven al seu costat, m'han comentat exemples en els que si et castigava el professor quan arrivaves a casa els pares també et castigaven sense preguntar que havia passat; la confiança posada en el professorat de l'educació dels nens, era cega i valuosa. No com ara que el professor s'ha convertit en una joguina, els nens son el centre d'autoritat, per així dir-ho; ell amenaça, insulta i imposa la seva propia llei ja que es veu amparat per la protecció dels seus pares, en canvi el professorat es veu cada cop més aïllat sense reforç. Una frase que em van comentar va ser: "La letra con sangre entra" aquest era el lema que hi havia quan aquesta generació estudiava, i tots han estat d'acord en que no era la millor manera, però que no tot era dolent en aquella època, creuen que el respecte a la figura d'autoritat i que els professors anessin en la mateixa direcció que els pares son valors molt importants que avui dia no hi son i haurien de tornar. Personalment crec que son dos estils d'educació molt diferents que un era molt autoritari i per intentar canviar aquest estil s'ha passat a l'altre extrem. Es normal i entenc que la generació dels 60 volen que els seus fills no pateixin pel que han passat ells, però no s'han d'oblidar que no pot ser que els nens siguin els que decideixin tot ja que son menors, no formats i necessiten eines per construir el seu camí i pensament. Si els hi donem el poder de manar ells mirararn pel seu interès inmediat no pel que li convé. Considero que hi ha olt que canviar hi han aspectes que pot ser caldria recuperar, però son dos moments diferents, que no es poden comparar. A continuació podreu observar una fotogràfia que escenifica el que hem estat comentant.